Indicadors de rendiment en la gestió de la salut a Catalunya

Des de principis dels anys noranta, els països, ja sigui individualment o de manera col·lectiva a través de la Unió Europea i de les organitzacions internacionals (Organització Mundial de la Salut, OCDE, Banc Mundial), han renovat el seu interès pel rendiment dels serveis sanitaris. Això ha portat al desenvolupament de les mesures i els indicadors de rendiment per a l'avaluació, el control i la gestió dels sistemes de salut i per assolir la major eficàcia, equitat, eficiència i qualitat. Les activitats de mesura del rendiment han anat esdevenint més freqüents i habituals en la gestió de la salut, però també s'han traslladat a altres sectors com l'educació, les polítiques socials, el medi ambient o les infraestructures. De fet, és difícil trobar algun sector de la societat en el qual no es plantegi algun debat sobre el grau i la manera en què diferents institucions -públiques, socials, privades- actuen, i si ho estan fent com se n'espera

Els Motors de la innovació a l'administració pública

Altres ajuts: EAPC/GAP/2992/201

Més enllà d'internet com a eina "martell"- eina de la vella polític: cap a un nou policy making? : els casos del Moviment de Cultura Lliure i pel Procomú Digital i el 15M a Catalunya

En un context de canvi d'època caracteritzat per la superposició de crisis tant política, com econòmica i ecològica, la visió d'Internet com a "remei" o nou "instrument" tecnològic que vindria a unir-se i reforçar la política i els processos de polítiques públiques tal com s'havien anat entenent fins ara, resulta extremadament limitada. Aquest estudi parteix d'una perspectiva diferent. Des del nostre punt de vista, es tracta d'entendre fins a quin punt l'extensió en l'ús i en la dinàmica quotidiana de les TICs està reconfigurant la nostra manera de viure en general, i pel que aquí interessa, la manera d'entendre i de funcionar de la política i la gestió pública. Ens interessa especialment, en aquest treball exploratori, veure com l'adopció de les noves tecnologies afecta aspectes com els cicles de les polítiques públiques, l'emergència de nous actors i canvis en la interacció política i la distribució de poder entre diversos agent

El Rol del directiu públic

En primer lloc, es fa una aproximació general a l'escenari de l'ocupació pública. És a dir, es tracta del context on s'ha de situar el directiu públic professional (o DPP). S'apunta que aquesta figura podria introduir-se correctament a través d'un Pla 'ordenació de recursos humans. Al segon capítol, s'estableixen les propostes i hipòtesis bàsiques per a regular el Directiu públic professional. S'examina la regulació positiva actual, al tercer capítol. És a dir, les opcions que han pres els diferents legisladors. En quart lloc, es fa una reflexió sobre el desenvolupament i avaluació de la tasca del directiu i es concreten els seus drets i deures. En cinquè lloc, s'examina el delicat punt del sistema reclutament i selecció dels directius públics professionals. En el darrer capítol, el sisè, s'analitza l'avaluació de l'acompliment dels directius públics professionals. La part final, consigna unes reflexions finals o idees-clau

Anàlisi de procediments per a la creació i gestió del coneixement mitjançant comunitats de pràctica a l'administració pública

En la societat actual el coneixement s'està erigint com un bé de gran valor estratègic i es busquen formes de crear, gestionar, controlar i posseir aquest coneixement. En aquest sentit, en aquest estudi ens interessen els actors i processos vinculats a la CGC (Del Moral et al., 2007; Drucker, 2003; Holsapple i Wu, 2008) i, com no, la pròpia gestió del coneixement (Basu y Sengupta, 2007; dePaula y Fischer, 2005; Milton, 2005; Stankosky, 2005; Weber, 2007).El propòsit de la recerca que es presenta va ser analitzar procediments de creació i gestió del coneixement en comunitats de pràctica generades en l'àmbit de l'administració púbica, i amb ús intensiu de tecnologia, amb l'objectiu de delimitar els factors d'èxit de les comunitats analitzades per tal de crear un mapa de bones pràctiques, tot concretant protocols d'intervenció i estàndards de qualitat. El mètode utilitzat per a la re cerca ha estat l'estudi de cas. Concretament, s'utilitzà el multicas, en el qual s'ha generat una innovació organitzativa (processo~de CGC) adoptada per algunes organitzacions o comunitats (casos individuals), però, en realitat, el que ens interessa és l'estudi global de totes elles. Com indica Yin (2009), aquest tipus d'estudi multicas resulta més robust i consistent que l'estudi de casos individuals.Els resultats de la recerca han permès la identificació d'indicadors, l'establiment d'estàndards, la determinació de bones pràctiques i la creació d'una Guia d'autoavaluació per a la millora de les comunitats de pràctica existents o que es creïn a l'àmbit de l'administració públic

La nueva gestión del conocimiento

L'Equip de Desenvolupament Organitzacional (http://edo.uab.cat) de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), organitzen el Sisè Congrés Internacional EDO (CIEDO) sota el lema "La nova gestió del coneixement" cel·lebrat els dies 11, 12 y 13 de noviembre de 2020, amb l'objectiu d'analitzar el rol dels directius en la gestió del coneixement i el talent a les organitzacions, les xarxes socials corporatives per a la promoció de l'aprenentatge social i l'aprenentatge en acció com a eina per potenciar el desenvolupament professional.El Equipo de Desarrollo Organizacional (http://edo.uab.cat) de la Universidad Autónoma de Barcelona, ​​con la colaboración del Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada (CEJFE) y de la Escuela de Administración Pública de Cataluña (EAPC), organizan el Sexto Congreso Internacional EDO (CIEDO) bajo el lema "La nueva gestión del conocimiento" celebrado los días 11, 12 y 13 de noviembre de 2020, con el objetivo de analizar el rol de los directivos en la gestión del conocimiento y el talento en las organizaciones, las redes sociales corporativas para la promoción del aprendizaje social y el aprendizaje en acción como herramienta para potenciar el desarrollo profesional.The Organizational Development Group (http://edo.uab.cat) of the Autonomous University of Barcelona, ​​​​with the collaboration of the Center for Legal Studies and Specialized Training (CEJFE) and the School of Public Administration of Catalonia (EAPC ), organise the Sixth International EDO Congress (CIEDO) under the motto "The new knowledge management" held on November 11, 12 and 13, 2020, with the aim of analyzing the role of managers in knowledge management and talent in organizations, corporate social networks for the promotion of social learning and action learning as a tool to enhance professional development.Aquesta obra compila i analitza les propostes actuals que hi ha a les organitzacions empresarials, educatives i de l'Administració pública amb relació als fonaments i pràctiques de la creació i gestió de el coneixement col·lectiu. Recopila i s'enquadra, al respecte, aportacions significatives i validades pel Comitè científic del VI Congrés Internacional EDO2020, en forma de reflexions teòriques, desenvolupaments metodològics, experiències i altres propostes contrastades, que certifica la seva utilitat i sostenibilitat. Les més de 60 aportacions permeten revisar el funcionament de les comunitats de pràctica professional i conèixer altres vies per promoure i organitzar el coneixement col·lectiu, com ara les lligades amb les converses, amb les noves metodologies (fires del coneixement, mosaic de el coneixement, ús del bigdata, integrar aprenentatges fragmentats, el rol dels gestors de xarxes socials, autoavaluació i aprenentatges col·laboratius), amb els nous actors (gestors de el coneixement, curadors, ...) i amb els aprenentatges de les organitzacions exitoses i el desenvolupament d'ecosistemes formatius. Sens dubte, un conjunt de coneixements de primer ordre per la seva qualitat, actualització i enfocament a la innovació, que esperem serveixin a les necessitats d'actualització i desenvolupament professional dels directius i tècnics de recursos humans i dels formadors, estudiants, directius i estudiosos dels centres de formació on es treballen temes de formació, desenvolupament professional i desenvolupament organitzatiu

Els Motors de la innovació a l'administració pública

L'objectiu de la recerca ha estat comprendre quin tipus de factors afavoreixen la innovació en l'administració pública. Amb aquesta intenció hem combinat la reflexió teòrica amb una anàlisi empírica on hem comparat quatre casos de polítiques públiques innovadores en diferents administracions públiques catalanes: els Catàlegs del Paisatge, la Llei de Barris, els Centres Cívics de Girona i les Superilles de Gràcia